El graffiti com un delicte o com un art?

Cada cop s'obre més el tipic debat sobre si el graffiti s'ha de veure com l'acte d'embrutar parets, o per el contrari, una expressió artística.

Jo, com a graffiter, defenso al graffiti, i penso que no es una forma d'embrutar parets, pero, almenys el graffiti en estat pur, no el considero un art, sinó una forma tant d'expressió personal (cadascú té un estil diferent, i això el defineix) com també de queixa i reivindicació, doncs en moltes pintades es solen veure missatges de protesta o coses semblants.

Evidentment, una persona del carrer que no sàpiga res d'aquest món i vegi una firma en una paret, o persiana de botiga, ho considerarà com a "contaminació visual", pero cal molt poca informació, per a saber que aquest món va molt més enllà del "Bombing".

A part del graffiti "Ilegal", hi ha tot un mon dintre del graffiti legal, practicat per artistes que, evidentment, han començat com tots pintant ilegalment. Aquest tipus de "graffiti" s'anomena Model Pastel, i esa realitza casi sempre en 3D, per la cual cosa has de tenir un sentit de la prespectiva molt afinat, i molts anys d'experiencia al teu darrere.

Es solen realitzar compecions, amb premis que de vegades superen els 5.000 euros.

Aqui deixo un enllaç d'un documental emés a TV3, on a més de recollir opinions de graffiters i gent del carrer sobre el tema, al principi es pot apreciar una peça de bombing meva, realitzada al parc de l'escorxador l'any passat.

http://www.youtube.com/watch?v=0UuNGZo_PcQ

MATERIALS

En el món del graffiti, hi ha disponibles infinitat de materials, que els classificarem en: Sprays (o latas), Rotuladors (o takers), Rodillos i Altres.

Sprays

El món dels Sprays és molt gran. L'empresa més emblemàtica a nivell mundial és MontanaColors S.L., originària de Barcelona, que va ser la primera en fabricar Sprays destinats únicament al graffiti. Cap a finals dels anys 90, va patir un plagi d'una empresa Alemanya, anomenada MontanaCans, que va plagiar part del nom, i també del disseny del logo.

També cal destacar en el món de les "Latas", que cadascuna té un difusor o "boquilla". Hi ha moltes boquilles diferents, per traçades fines, grosses, per omplir, per perfilar, per a fer detalls. Les més destacades són aquestes:

Skinny Bannana: Difusor negre que ve inclòs quan compres l'spray. Serveix per a fer traçades mitjanes, com per exemple contorns, etc...

Fat cap: Difussor de forma arrodonida, que serveix per a omplir la peça per dins, treu gran quantitat de pintura.

Super Fat Cap: Gran pressió i gran cobertura amb la boquilla que més pintura escampa en menys poc temps.

Neddle: boquilla vermella, amb un tub allargat, que serveix tant per pintar en superficies elevades (la pintura surt força disparada) com també per a fer detalls, lluentons, etc...

Transversal Cap: Difusor amb un petit tub aplanat, que es pot posar en horitzontal o vertical, i serveix per a "Bombardejar" i fer tags ràpids

Takers

Generalment serveixen per a Firmar per la ciutat, podent-los portar còmodament a una butxaca. N'hi ha de moltes mides, des dels 10 mil·límetres fins als 6 centímetres, i també de molts colors, encara que els clàssics són el Vermell, el Negre i el Blau fosc.

Hi ha rotuladors de diferents tipus: els millors són els anomenats Squeezers, característics per la seva punta gran i rodona, que en quan apretes una mica goteja, deixant un impactant efecte sobre la superfície firmada. Altres com els de punta quadrada són menys complets, però també valen menys diners.

Pel que fa a la tinta dels takers, cal a dir que és totalment recarregable, i que es poden adquirir pots de tinta a les botigues especialitzades en graffiti per uns 8 o 12 euros.

El preu varia segons la qualitat de la tinta, aquí deixo diverses opcions, totes bones:

Tinta INFERNO: Tinta negre amb un 4% d'acid sulfúric, que corroeix minimament el material en que es diposita, i és molt difícil de treure.

Tinta Grog: Tinta disponible en Plata i en Negre, menys corrosiva, però igual de densa que la Inferno, també de molt bona qualitat.

Rodillos

La tècnica dels rodillos es va introduïr en el món del graffiti fa pocs anys, encara que no ho sembli, doncs les carreteres estan plenes de pintades realitzades amb aquesta tècnica.

Se sol fer per la nit, i s'acostuma a arribar al lloc en cotxe o moto, portant els pots de pintura, i els rodillos amb allargadors, perquè normalment es sol pintar molt a dalt i gran.

Altres

Hi ha moltes altres tècniques en el món del graffiti, apart dels rotuladors, sprays i rodillos, a continuació les veiem:

Àcids: He considerat que aquest tema és millor posar-lo aquí que al dels rotuladors, encara que també hi va lligat. Bé, és un tema complicat, doncs igual que moltes altres coses al graffiti (pintar trens, a llocs alts...) és perillós. Es tracta de que enlloc de recarregar el taker amb tinta, el recarreges amb una barrega d'àcid sulfuric i àcid nítric, el que dona lloc a un material molt corrosiu, que és impossible de treure, doncs corroeix i penetra dins el material, de tal manera que l'única solució és cambiar el vidre o el que sigui que t'hagin pintat.

Cal a dir que hi han agut molts accidents relacionats amb això, de nois que han corregut amb el retolador plè d'àcid a la butxaca, i degut a la calor i l'agitament, el retolador ha explotat i els ha deixat sense cama. Aquí deixo un article d'un diari:

"Bruno, 13 años, vecino de Castelldefels (Barcelona), ha pagado muy cara su desmedida afición al graffiti. La voluntad de ver expresada permanentemente su firma en cristales y fachadas de mármol ha desembocado en importantes quemaduras en su pierna derecha. El niño se achicharró literalmente una de sus extremidades inferiores. Las quemaduras de segundo y tercer grado que le provocó el estallido del ácido comprimido en su taker le han mantenido 22 días postrado en la unidad de quemados del Hospital Vall d’Hebron, en Barcelona.

La pesadilla de Bruno, y de sus familiares, arrancó el pasado 6 de junio en el instituto de secundaria Mediterránea, en Castelldefels.«Ese día alguien le vendió en el instituto un taker de ácido por cinco euros», denuncia a este diario Verónica, su madre.«Era la primera vez que compraba algo así», le ha asegurado Bruno.Cuando llegó la hora del recreo, el chaval se puso a jugar a fútbol con el rotulador cargado de ácido en el bolsillo. Corrió pista arriba y abajo hasta que empezó a sentir un incesante calor en la pierna. «El material crea gases y, debido al calor y a la temperatura del momento, explotó».

«El ácido hierve y, al estar comprimido en un rotulador, puede petar, como le pasó a mi hijo»”, explica Verónica, quien desde el momento del accidente dejó de ser una auténtica desconocedora del fenómeno. «Es conveniente que los padres que saben que sus hijos se dedican al graffiti, se informen bien sobre qué materiales utilizan», recomienda. Su hijo, con injertos de piel en la pierna derecha, de vuelta a casa tras tres semanas ingresado, ha prometido que ya no volverá a usar ácidos.

Los graffiteros expertos consultados por este diario se posicionan abiertamente en contra de esta nueva práctica. «Es demasiado riesgo para una firma estampada en una pared o un cristal», critica Last, miembro del colectivo de graffiti MSP. «Es muy peligroso por su alta corrosividad», apoya otro joven. «Si el taker peta en el bolsillo, es muy posible que la pierna acabe quemada», zanja Last.

La fiebre por realizar pintadas con ácido lleva a algunos adolescentes a robar materiales químicos de los laboratorios de los institutos en que estudian. Este testimonio está recogido de un foro graffitero de Internet. «Unos amigos han robado del laboratorio ácido nítrico, ácido clorhídrico y cloroformo; ahora estoy dudando qué ácido de los dos escogeré». A lo que otro forero responde: «Yo usaría el clorhídrico en un squeezer, pero ten cuidado si ya lo has estrenado porque, si quedan restos de pintura dentro [ya puedes decir] adiós squeezer y adiós mano”. HECTOR MARÍN "PERIODICO EL MUNDO"

Aquest article ha estat extret del Blog "SINALEFA", molt popular, portat per la mare d'un noi graffiter.

Esponges: el que s'ha posat molt de moda ara, es agafar un pot de pintura cintètica, una esponga, i enlloc de firmar amb el rotulador, firmes amb l'esponga, que surt més gran.

Pistoles d'aigua: Consisteix en recarregar una pistola d'aigua amb tinta, i pintar a les altures.

Día de pintura

Ahir vaig anar amb el Nil, un amic, a pintar a un solar que hi ha a Tarragona. El que més va costar va ser l'entrada, doncs, tot hi que ja hi haviem entrat abans, en anteriors ocasions, un altre amic havia portat una escala, així que ens les vam haver de ingeniar-nos-les per pujar com micos, primer a una senyal de tràfic després a dalt d'un parquímetre, i finalment al dalt del mur que ens separava d'aquelles parets tan blanques que tant volíem. La nostra por eren els veïns pel motiu que desde moltes finestres se'ns podia veure, pero un cop començada la feina, ens vam despreocupar de tot, i cadascú es va posar a lo seu.

I aquest és el resultat, una peça amb degradació de color taronja i powerline verda (la meva), i una plata amb lletres "bubbles" (del Nil).

Un cop acabada la feina, el meu amic Nil es va començar a trobar malamenta causa de la temperatura elevadíssima. Pel fet de ser les 13:30 i no haver esmorzat, i no portar cap tipus de gorra o protecció, aquell solar podía convertir-se en una olla en plena ebullició.
No va ser poca la feina de treure'l d'allà, perquè per a sortir, havíem de tornar a travessar el mur que tant ens havia costat superar anteriorment. Per sort, com aquell solar estava ple de peculiars i estranys objectes, i un munt de matalassos i cadires abandonades, vam poder enfilar-nos dalt de 3 maons que anteriorment havíem posat sobre una cadira, i així sortirem d'allà. Un cop a fora, el vaig haver de portar quasi en braços fins a una estació de bombers, on 5 joves molt simpàtics el van atendre.

Espanya i el Graffiti

El graffiti a Espanya va sorgir als anys 80, amb un estil totalment independent del de molts artistes dels EE.UU., i amb els anomenats "flecheros", concretament per l'ús de fletxes i espirals en les seves firmes.

Un d'aquests grans artistes reconeguts mundialment va ser el Muelle, que va començar en el graffiti a mitjans dels anys 80, i no va parar fins a morir d'un càncer, als 29 anys. Durant aquest temps, va passar de ser odiat per les patrulles de neteja i l'ajuntament a patentar la seva firma, i refusar ofertes de publicitat per més de 5.000.000 de pessetes . Les seves predileccions eren les valles publicitàries, les parets d'obres, i llocs estratègics on la seva firma destaqués i donés color. Per exemple, un cop, al dia següent d'una victòria del Madrid, quan els escombraires van arribar a la Plaça Cibeles a netejar, se la van trobar plena de firmes seves, que no van ser netejades fins al cap de 8 mesos. També va pintar en llocs com l'estàtua de l'osset i l'abre, o les grans parets de la remodelada Plaça del Sol.

Més endevant sorgeixen artistes altament reconeguts, com "Bleck Le Rat", que a part de pintar amb aerosol, també practicava l'stencil (plantilles). Aquest artista va arribar a omplir un tren de plantilles en forma de micus caminant, reivindicant que el ser humà semblava que estigués evolucionant cap al darrere.

Fotos Graffiti a la Comunitat Valenciana

Aquí deixo unes quantes fotos fetes per mi de graffiti a Alacant i a Castelló :

Graffiti als trens

El graffiti als trens va començar al Bronx, on grans escriptors com Cope2 , començaren a bombardejar (pintar il·legalment per tot arreu on es pugui) vagons, pel simple motiu de que si pintaves una paret, la peça estava allà, i la veia tothom que passava pel lloc, però si pintaves en un tren, ho veia tothom que feia servir el tren, o simplement que el veia passar, era una forma d'arribar a tota la ciutat.

Així doncs, molts graffiters pintaven diferentes línies que arribaven a diferents llocs de Nova York, per tal de que la gent ho veiés.

Hi ha un documental, emès diversos cops per TVE, anomenat "Style Wars" que parla dels pioners del graffiti als trens a Nova York.

El podem veure en 11 parts, en aquesta direcció:

http://www.positivos.com/reportajes_graffiti/style_wars_graffiti_film_en_espanol_E1000000010000003433

Actualment, en el món dels escriptors, pintar un tren sense que t'enxampin és molt dificil, doncs has de colar-te a les cotxeres de la ciutat, entrant per la última estació de la línia, i caminar per les vies fins arribar als trens, i un cop allà ho has de tenir tot molt ben controlat, i has de pintar molt ràpid, doncs hi ha molta vigilància. Aquí deixo també un vídeo de com una crew barcelonina anomenada TVE s'infiltra en les cotxeres de TMB, i al final han d'escapar perquè són descoberts:

http://www.youtube.com/watch?v=Gx0CxQCrWZs

Amèrica i el Graffiti

Els orígens del graffiti a Amèrica van començar al Bronx, on molts joves, com a acte de reivindicació, robaren pots de pintura en Spray de les fàbriques, i començaren a escriure missatges a les parets dels seus barris. Més endavant, aquests joves es van posar pseudònims, i es van dedicar a escriure la seva firma per tot arreu, això era el que en deien "arribar a tota la ciutat".
D'aquí van sortir diverses persones que començaren a escriure coses als trens i parets, adornant-ho tot molt bé, per exemple, fent lletres amb 3D, posant-hi lluentons, omplint-les de colors... Així va començar tot.
Més endavant, les noves generacions varen incloure-hi noves tècniques, com ara fer les lletres més rebuscades i complicades, plenes de fletxes i línies corbes, i tots ells van omplir, és clar, il·legalment, els carrers de Nova York, i no gaire més tard de tot Estats Units.
Més endavant tot això va provocar baralles i disputes entre crews, doncs alguns escriptors, com "JA", es dedicaven a pintar una petita i lletja peça a sobre de grans creacions com les de SEEN o COPE 2.
Així doncs, tothom que pintava va començar a tenir una obsessió per deixar-se veure, perquè tothom que veiés una firma o una peça seva, digués: mira, aquest està per tot arreu.
Això va portar a més d'un a fer grans bogeries, com per exemple, SEEN, al pintar a les gegants lletres de "HOLLYWOOD", o T-KID, al infiltrar-se una nit al metro, amb moltíssima pintura, i caminar per les vies en busca de trens per pintar.

Aquí deixo imatges de populars escriptors americans: